"¡AY, QUE CORTO!"

DIMECRES 16 de MARÇ.

El dimecres vem anar al Cinema Alexandra i vem veure "¡AY, QUE CORTO!" un programa amb els vuit millors curts de la darrera edició de Curt Ficcions.

A continuació us deixo amb unes breus sinopsis d'alguns d'aquets curmetratges premiats de l'última edició del festival Curt de ficcions.

-La historia de siempre, de José Luis Montesinos.: Bastian Films. Barcelona, 2009. duració 11 minuts .Sinopsi: Un home fa tot el que està a les seves mans per recuperar la seva dona i així resoldre la seva crisi.

-Padre modelo, de Alejandro Marzoa. Barcelona, 2009. duracó 12 minuts .Sinopsi: No hi ha res més bonic que el teu pare et vagi a buscar a la sortir de l'escola... Això si el teu pare fos un pare normal i tu no fosis el marginat de la classe.

-La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia. Kandor Moon. Granada, 2009. temps de duració 8:26 minuts. AnimaciónSinopsi: Una tendre vella viu sola a la seva granja, esperant l'arribada de la seva mort per poder reetrobar-se amb el seu difunt marit, pero un metge no la deixa mori i la va reaniman.

TIPOGRAFIA: 1 imatge 1000 paraules

1 IMATGE 1000 PARAULES

ES EL NOM DEL PROGECTE QUE VEM FER PER LA TURBINEGENERATION DE L'ANY PASAT

En aquestes tipografies utilitzo al tinta xina, llapisos boligrafs, etcc

PROVA SELECTIVITAT CULTURA AUDIOVISUALS

EXERCICI 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key) i poseu-ne un exemple d’ús.

El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps.


1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges. Mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.


1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia.


EXERCICI 2.

OPCIÓ B.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.

1. Panoràmica vertical Amunt: Proporciona emoció.

2. Panoràmica horitzontal en escombrat: Produeix una sensació similar a la d'un mareig.

3. Panoràmica vertical Avall: Proporciona decepció o bé un sentiment de tristó.


OPCIÓ A

Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. 2.1.

2.1 Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:

— ordre de lectura i recorreguts visuals;

— estructura dels elements que componen la imatge;

— valoració cromàtica;

— textures. L'ordre de lectura s'inicia on les mans freguen el violoncel, a partir d'aqui mirem mes amunt seguin les cordes d'aquest fins trovar la cara del violoncel·lista.
Trobem en el primer pla més destacat el violoncel, en segon lloc de manera també molt destacada hi trobem les mans en moviment i per últim el violoncel·lista.
Trobem que la cromàtica de la imatge és clarament l'escala de grisos, accentuada per les zones de llum contraposades amb els foscos, pel que fa a les textures, el moviment de les mans representat de manera esfumada i el ropatge de les cortines i del violoncel·lista.


2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta imatge és un fotomuntatge, per tal d'aconseguir l'efecte de moviment l'autor ha superposat els negatius de diverses foografies a l'hora de revelar, al parlar d'una imatge de l'any 1913, aquest fotomuntatge ha estat fet des d'un estudi de fotografia a partir de substàncies estratament lligades amb la quimica i que en faciliten el treball de revelat.

Premis Delta.

Superada ja la trentena de convocatòries, els Premis Delta són avui el millor referent a tot Espanya de l'estat del disseny industrial, gràcies al nivell i la qualitat de les peces que, cada dos anys, opten a aconseguir el preuat Delta d'Or o algun Delta de Plata atorgats per un jurat d'experts i professionals.

Peces de dissenyadors espanyols per a qualsevol empresa, nacional o forana, i les de dissenyadors estrangers de les quals una firma espanyola tingui l'exclusiva de producció poden optar als premis presentant les seves candidatures o bé per invitació del FAD. A l'extensa llista de guardonats d'aquestes trenta edicions, es troben noms de professionals i creacions, com ara Miguel Milà i el llum de peu T.M.C.; André Ricard i el cendrer Copenhaguen; Leopoldo Milà i la motocicleta Cota 247, o Òscar Tusquets i Lluís Clotet i la prestatgeria Hialina

Tamboret Frenesí.

1986 Delta de Plata

Transatlàntic

Akaba S.As

Cedit per Foment de les Arts i del Disseny

Motocicleta Impala

1962 Delta d'Or

Leopoldo Milá

Permanyer S.A. , Montesa S.A.

Museu de les Arts Decoratives de Barcelona - DHUB

MADB 138.697

Sèrie 4

Exercici 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG, O JPEG i GIF. Expliqueu les característiques i la utilitat de cadascun d'aquests formats.

TIFF: Es un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes, que contenen a més de la imatge, les dades de les imatges en les quals s'arxiva l'informació sobre les característiques d'aquesta, que serveix per al seu tractament posterior.

JPG O JPEG: És un format de compressió d'imatges tant en color com en escala de grisos amb alta calitat.

GIF: Format d'imatge d'arxiu que s'utilitza normalment per mostrar imatges amb color dins del "World WIDE Web". És utilitzat per la seva gran capacitat de compressió de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotgràfic amb l'efecte o característica corresponent:

-A: Ull de peix: 4 Deforma la imatge.

-B: Gran angular: 3 Exagera la perspectiva.

-C: Objectiu normal (50 mm): 1 No deforma la perspectiva.

-D: Teleobjectiu: 2 Redueix la profunditat de camp.

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càmera digital de baixa resolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

Exercici 2

OPCIÓ A

Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz (1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.2.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla correspon cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla detall

-Fotograma 1: Primer pla
-Fotograma 2: pla general.

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Indiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s'hi poden aplicar.

-El recurs s'anomena flashback i consisteix en un salt enrere en el temps, del moment actual és passa a un moment que ja ha passat. es pot utilitzar una fosa, o bé es podrien utilitzar bafarades, també posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record en blanc i negre. la veu dels que parlen en el record ressona. o apropar la camera al protagonista que recorda fins el punt que es perdi la imatge d'aquest i empalmar amb el record també en imatges.

2.3. En el moment de l'estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

-El genère cinematogràfic és el camp on englobem una pel·lícula segons la temàtica i el contingut d'aquesta, existeixen molt gèneres com:

-Acció és un gènere cinematogràfic on la història és explicada mitjançant acció física, oposada al diàleg. L'acció normalment implica els esforços individuals per part de l'heroi.

-El thriller és un gènere artístic present en la literatura, el cinema i la televisió. La característica comuna de les obres que pertanyen a aquest gènere és d'intentar provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica a la idea d'allò que podria arribar als personatges.

-El drama en termes generals és una obra literària o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.

-La ficció és la creació de mons i històries imaginàries a partir de l'art. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, si bé sempre tenen una connexió amb la realitat, sigui perquè en prenen alguns elements de referència, o sigui perquè la contradiuen.

-El cinema d'aventures és un gènere cinematogràfic d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics com el western i la ciència-ficció. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.

OPCIÓ B

Observeu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu tenen habitualment aquests plans.

-Pla picat: la mirada d'un espectador que està a les grades més allunyades.
-Pla contrapicat: com el futbolista mira a la gent de la graderia.
-Contraplà: la mirada del porter.

2.2. Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan servir en el llenguatge televisiu.

1-Superposició de capes.

2-Barrido

3-Fosa de negre o blanc.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

El concepte salt d'eix consisteix en el cas de la imatge anterior en passar de la visió que tenim nosaltres ara, del jugador d'esquenes i la cara del porter a passara a veure el porter d'esquenes i la cara del jugador.

Prova Selectivitat Audiovisuals

Sèrie 1

Exercici 1: Responeu de manera concisa, a les qüestions següents.

1.1: Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d'enfocar i enquadrar.

Enfocar: es l'accio d'ajustar el macanisme per que la imatje s'observi amb la maxima claredat.

Enquadrar: es la accio de seleccionar, a traves del visor, allo que el fotograf vol capta en una fotografia.

1.2: Descriviu breument el concepte d'aire, aplicat al fotograma d'una pel·lícula.

L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge, sense la necessitat de que la imatge ocupi tot l'espai.

1.3: Digueu que és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.

La funció d'aquest d'objectiu permet que ens acostem a la imatge que captarem, des d'un lloc fix.

Exercici 2:

OPCIÓ A: La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2.

2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d'eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.

Falta de ràcord: és la falta de coherencia entre dos plans, ex. a sobre d'una tauleta hi ha una revista i en el pla seguent a desaparegut sense cap motiu.

Salt d'eix: efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.

OPCIÓ B:

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.2 i 2.2.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:

El mur és l'objecta que ocupa més espai en la fotografia, s'uneix amb la part del terra on està col·locada i que també ocupa gran part de l'espai inferior, quedant així a la part superior esquerra troç on es veu el cel. Aquesta fotografia te l'objectiu d'aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra la fotografia. La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat del mur, fet per les totxanes i el terra on i trovem pedres, herbes... La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l'autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

S'ha d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per poder captar totes les rugositats i per aconseguir aquest efecte de profunditat, i per poder jugar amb l'efecte de la llum i els foscos.

Examen de sel·lectivitat de disseny

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exerciciscorresponents (2 i 3).


EXERCICI 1
[2 punts]

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de serun vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil queva arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el motaerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importànciai de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anyscinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificadad’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.Isabel

CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:




— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -nyen a la línia aerodinàmica?

Es justifica a partir de les linies gràcils i les corbes que presenten els dos objectes.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica eltext?

L'obejecte A és aerodinàmic i fa aquesta funcióquan el fem servir, però, l'objecte B te un disserny aerodinàmic però no fa aquesta funció nomes es per que sigui mes bonic.



OPCIÓ A


EXERCICI 2

[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.




L'inconvenient principal és que al posar els dos peus no els pots sapara la qual cosa dificulta la movilitat, i t'impedeix camina correctament.
Per millorar-ho sa de dividir en dos parts per que cada peu sigui independent, i aixi poder tenir movilitat com si portessis unes bambes.



Exercici 3
[6 punts]


Redisseny d’un embalatge


En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar quees va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anavaembalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).

Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mmd’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i espugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent(rígid o flexible).
El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) iel codi de barres.




Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de ladoble plana, de manera que entregueu:

— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladamentel procés que heu seguit.

— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix delsdetalls necessaris perquè es comprengui globalment.

(QUADERN)