diumenge, 3 d’abril del 2011

"¡AY, QUE CORTO!"

DIMECRES 16 de MARÇ.

El dimecres vem anar al Cinema Alexandra i vem veure "¡AY, QUE CORTO!" un programa amb els vuit millors curts de la darrera edició de Curt Ficcions.

A continuació us deixo amb unes breus sinopsis d'alguns d'aquets curmetratges premiats de l'última edició del festival Curt de ficcions.

-La historia de siempre, de José Luis Montesinos.: Bastian Films. Barcelona, 2009. duració 11 minuts .Sinopsi: Un home fa tot el que està a les seves mans per recuperar la seva dona i així resoldre la seva crisi.

-Padre modelo, de Alejandro Marzoa. Barcelona, 2009. duracó 12 minuts .Sinopsi: No hi ha res més bonic que el teu pare et vagi a buscar a la sortir de l'escola... Això si el teu pare fos un pare normal i tu no fosis el marginat de la classe.

-La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia. Kandor Moon. Granada, 2009. temps de duració 8:26 minuts. AnimaciónSinopsi: Una tendre vella viu sola a la seva granja, esperant l'arribada de la seva mort per poder reetrobar-se amb el seu difunt marit, pero un metge no la deixa mori i la va reaniman.

TIPOGRAFIA: 1 imatge 1000 paraules




1 IMATGE 1000 PARAULES


ES EL NOM DEL PROGECTE QUE VEM FER PER LA TURBINEGENERATION DE L'ANY PASAT

En aquestes tipografies utilitzo al tinta xina, llapisos boligrafs, etcc



PROVA SELECTIVITAT CULTURA AUDIOVISUALS

EXERCICI 1

Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu què és l’efecte especial televisiu conegut com a incrustació (chroma key) i poseu-ne un exemple d’ús.

El chroma key és l’efecte especial que consisteix en inserir en un fons virtual una imatge provinent d’una font de vídeo diferent. L’efecte es realitza establint un color (chroma) com a clau (key) que dona entrada a la imatge provinent de l’altra font de vídeo. L’exemple més habitual de l’ús televisiu del chroma key és l’espai del temps.


1.2. En llenguatge cinematogràfic i televisiu, quina diferència hi ha entre una fosa i un encadenat?

La fosa és el recurs cinematogràfic o televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges. Mentre que l’encadenat és un recurs televisiu que consisteix a fer aparèixer o desaparèixer gradualment les imatges de la pantalla per subexposició creixent o decreixent de dos plans.


1.3. Descriviu breument el concepte televisió interactiva.

La Televisió Interactiva és aquella que ofereix a l’espectador continguts multimèdia que el receptor pot modificar en temps real, com ara vídeo a la carta, compres electròniques o videojocs en línia.


EXERCICI 2.

OPCIÓ B.

2.2. El llenguatge audiovisual té entre els recursos principals els anomenats moviments de càmera. Anomeneu, definiu i poseu un exemple pràctic de tres d’aquests moviments.

1. Panoràmica vertical Amunt: Proporciona emoció.

2. Panoràmica horitzontal en escombrat: Produeix una sensació similar a la d'un mareig.

3. Panoràmica vertical Avall: Proporciona decepció o bé un sentiment de tristó.


OPCIÓ A

Observeu atentament aquesta imatge, obra del fotògraf Anton Giulio Bragaglia, i responeu als apartats 2.1 i 2.2. 2.1.





2.1 Analitzeu aquesta imatge considerant les variables següents:



— ordre de lectura i recorreguts visuals;

— estructura dels elements que componen la imatge;

— valoració cromàtica;



— textures. L'ordre de lectura s'inicia on les mans freguen el violoncel, a partir d'aqui mirem mes amunt seguin les cordes d'aquest fins trovar la cara del violoncel·lista.
Trobem en el primer pla més destacat el violoncel, en segon lloc de manera també molt destacada hi trobem les mans en moviment i per últim el violoncel·lista.
Trobem que la cromàtica de la imatge és clarament l'escala de grisos, accentuada per les zones de llum contraposades amb els foscos, pel que fa a les textures, el moviment de les mans representat de manera esfumada i el ropatge de les cortines i del violoncel·lista.


2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia, i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta imatge és un fotomuntatge, per tal d'aconseguir l'efecte de moviment l'autor ha superposat els negatius de diverses foografies a l'hora de revelar, al parlar d'una imatge de l'any 1913, aquest fotomuntatge ha estat fet des d'un estudi de fotografia a partir de substàncies estratament lligades amb la quimica i que en faciliten el treball de revelat.