dimecres, 25 de novembre del 2009

RETRAT OVAL



El relat l’he tret d'un dels textos de Poe, El retrat oval.

Va d’un pintor que quan pintava a la seva dona, de tants dies i hores que pesava pintant-la, no es va adonar que ella estava cada vegada pitjor, el pintor ja gairebé ni es fixava en el rosta només feia retocs al quadre, i al acaba va crida en veu terrible: "¡En verdad, esta es la vida misma!" es va girar bruscament per veure a la seva amada: "¡Estaba muerta!" la dona va morí just desprès de que el pintor acabes el retrat.


Al mirall es veu a la dona quan encara estava viva, abans de que el pintor acabes el retrat, es com si el reflex de la dona estigues sempre observant el pintor.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Tim burton




Timothy William Burton va nèixer a Burbank,Califòrnia, 25 d'Agost de 1958) és un director de cinema nord-americà.
Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgard Allan Poe. Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia.

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.

-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.

-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

dijous, 5 de novembre del 2009

Cartografies del no-lloc.

Ja s'ha inaugurat la primera exposició de la temporada de l'Espai d'Arts de Roca Umbert. És una exposició comissariada per Laura Plana (Barcelona, 1982) seleccionada en la convocatòria de creació de projectes d'aquesta sala dedicada a l'art contemporani. A la primera edició d'aquesta convocatòria, la primavera passada, s'hi van presentar una quarantena de projectes, tres dels quals han estat escollits per formar part de la temporada expositiva 2009-2010.

Comissariat de Laura Plana Garcia:

Miquel Garcia: Desenvolupa el seu projecte a partit de la seva metodologia d'anàlisi i recerca a l'antropologia i sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques

Daniel Jacoby: intent de concentrar totes les dades de l'univers en un sol arbre, amb l'univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.

Tjasa Kancler: Planteja un model específic de comunicació i visualització de la informació. Posa èmfasis en la planificació de l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats rogue states, com Iran o Corea del Nord.

Perla Montelongo: presenta el proces de transformació d’un espai en imatge fotogràfica. La informació adquirida servirà per reconstruir i recobrir l’espai amb noves imatges impreses en codi ascii, qüestionant els processos de reproducció del que entenem com realitat.


Robin Rimbaud i Katarina Matiasek: La directora de cine Katarina Matiasek i el músic Robin Rimbaud exposen unes imatges d'una illa preses des d'unavió creant un film, el so es creat utilitzan un software que tradueix la imatge en so.

Rotorrr: col·lectiu format per Vahida Ramujkic i Laia Sadurní. Han desenvolupat una sèrie de projectes i accions basades en la cartografia, el joc i l'acció que es refereix al coneixement i maneres d'acció en l'actual espai social i geogràfic.

PEP DURAN - ÍMBRIC


EL DIVENDRES 29 d'octubre vam anar a Cardedeu, al museu Arxiu Tomas Balvey a veure una exposició de Pep Duran, s'anomenava ÍMBRIC.

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”.

Molt bona exposició, lo que mes ma impactat a sigut que uneixi totes les obres amb una línia, fent que l'exposició sigui una instal·lació. I també que faixi servi coses reutilitzades.

Las rejoles.


L’enquadrament es de forma rectangular una mica mes llarga que ample. S'ha utilitzat un pla tres quarts de la imatge.
Fora de camp: en aquesta imatge es veu unes rajoles arepenjades unes a les altres.

Llum natural. Amb el fons una mica fosc.

La taulada.


L’enquadrament es de forma rectangular mes llarg que ample.S'ha utilitzat un pla tres quarts i contrapicat, i un primer pla de la imatge.
Fora de camp: el que es veu es la taulada de la fabrica, te forma de serra.

Llum natural.

reixa



L’enquadrament es de forma rectangular una mica mes ample que llarg. S'ha utilitzat un pla frontal de la imatge.
Fora de camp: en aquesta imatge es veu una reixa de color blanc.

La composició de la fotografia esta formada per una reixa.

Llum natural. Amb el fons fosc.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

L'ull que tot ho veu.




L’enquadrament es de forma rectangular mes llarg que ample.S'ha utilitzat un pla tres quarts i un primer pla de la imatge.


Fora de camp: Al que es veu en aquesta foto es una estructura composta per diferents palés col·locats un sobre de l’altre, gairebé caient. Hi ha objectes no tan importants com les finestres i els bancs de darrere
La composició de la fotografia són els palés.


Llum natural.


Els colors són els diferents tons de la fusta i els grisos del terra i la paret.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

Edgar allan poe.

Amigos que por siempre nos dejaron...


Amigos que por siempre
nos dejaron,

caros amigos para siempre idos,
fuera del Tiempo
y fuera del Espacio!

Para el alma nutrida de pesares,
para el transido corazón, acaso".

Edgar Allan Poe