El relat l’he tret d'un dels textos de Poe, El retrat oval.
Va d’un pintor que quan pintava a la seva dona, de tants dies i hores que pesava pintant-la, no es va adonar que ella estava cada vegada pitjor, el pintor ja gairebé ni es fixava en el rosta només feia retocs al quadre, i al acaba va crida en veu terrible: "¡En verdad, esta es la vida misma!" es va girar bruscament per veure a la seva amada: "¡Estaba muerta!" la dona va morí just desprès de que el pintor acabes el retrat.
Al mirall es veu a la dona quan encara estava viva, abans de que el pintor acabes el retrat, es com si el reflex de la dona estigues sempre observant el pintor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada