dimecres, 1 de desembre del 2010

Examen de sel·lectivitat de disseny

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exerciciscorresponents (2 i 3).


EXERCICI 1
[2 punts]

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de serun vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil queva arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el motaerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importànciai de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anyscinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificadad’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’unatorradora, com d’una cuina, o d’una planxa.Isabel
CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:




— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -nyen a la línia aerodinàmica?

Es justifica a partir de les linies gràcils i les corbes que presenten els dos objectes.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica eltext?

L'obejecte A és aerodinàmic i fa aquesta funcióquan el fem servir, però, l'objecte B te un disserny aerodinàmic però no fa aquesta funció nomes es per que sigui mes bonic.



OPCIÓ A


EXERCICI 2

[2 punts]


Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.




L'inconvenient principal és que al posar els dos peus no els pots sapara la qual cosa dificulta la movilitat, i t'impedeix camina correctament.
Per millorar-ho sa de dividir en dos parts per que cada peu sigui independent, i aixi poder tenir movilitat com si portessis unes bambes.




Exercici 3
[6 punts]


Redisseny d’un embalatge


En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar quees va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anavaembalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).

Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mmd’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i espugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent(rígid o flexible).
El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) iel codi de barres.




Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de ladoble plana, de manera que entregueu:

— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladamentel procés que heu seguit.

— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix delsdetalls necessaris perquè es comprengui globalment.

(QUADERN)